LES DONES I L'ESPORT

Charlotte Cooper

Charlotte Cooper va néixer el 22 de Setembre de 1870 a Ealing, Londres, Gran Bretanya, i va morir el 10 d’Octubre del 1966 a Helensburg, Argyll and Bute, Regne Unit. Cooper fou la primera dona en guanyar uns Jocs Olímpics. Va aconseguir la medalla d’or en una disciplina individual, a tenis, a Paris al 1900, on només hi havien 19 dones dels 1225 participants. 

Aquest va ser el primer any on dones van participar als Jocs Olímpics. Després va guanyar una segona medalla d’or als dobles mixtes amb Reggnald Doherty el mateix any. Aquesta dona tan important per al món de l’esport va guanyar els singles de Wimbledon en 5 ocasions. La última al 1908 amb l’edat de 37 anys que, a més, també es va convertir en el guanyador més vell del títol. Aquest rècord continua vigent avui dia.

Charlotte Cooper, a més d’aquest gran èxit als Jocs Olímpics també va guanyar innumerables campionats, com: dos vegades el dobles femení a All-England i set vegades el dobles mixt; triple victòria al 1895; singles d’Escòcia al 1898 i singles de tenis cobertes britàniques al 1895.

També fou guanyadora tres vegades de la Cort de dobles mixtes cobertes. Al 1901 es va casar amb Charlotte Alfred Sterry, el seu company de dobles mixt, qui, més endavant, es va convertir en el President de la Associació de Tenis. La seva filla Gwen va representar a Gran Bretanya a la copa Wightman.

Aquesta gran dona de l’esport continuava sent, al 1912, una de les millors. Fins i tot va jugar la final de Wimbledon amb 41 anys d’edat.

Nadia Comaneci

Nadia Comaneci va néixer a Bucarest (Rumania) al 1961, tot i que la seva nacionalitat era estatunidenca. Bela Karolyi, el seu entrenador, la va descobrir al món de l’esport quan ella tenia 6 anys. Les seves primeres victòries van ser a l’any 1970.

A la primera actuació a nivell internacional, durant els campionats d’Europa a Skien (Noruega), al 1975, va guanyar les 4 categories individuals en gimnàstica artística (terra, barra d’equilibri, paral·leles asimètriques i salt). En aquest campionat va superar a la russa Lyudmila Turischecheva, qui era pentacampeona d’Europa.

Al 1976, a New York, es va fer amb la victòria de la copa d’Amèrica. En aquest campionat es va convertir en la primera dona que realitzava un exercici molt complex i difícil: el doble mortal d’esquenes a la sortida de la modalitat d’asimètriques (barres paral·leles).

Però, fou als Jocs Olímpics de Montreal, al 1976, on es va assegurar un lloc a la història de la dona a l’esport. En aquesta data va obtenir 7 màximes puntuacions (10) i 2 medalles d’or: una en asimètriques i l’altra a la barra d’equilibri, i també a la general individual. Es va convertir, doncs, en una figura molt popular de l’esport.

Després de dos anys de no gaire bona sort en la competició, va guanyar al 1978 el Campionat del Món de Moscú. Aquí va obtenir dues medalles d’or a la modalitat de terra i barra d’equilibri, i la medalla de plata en la general individual.

Al 1984 va deixar de competir per ser entrenadora de l’equip rumà, primer, i del canadenc després. Després de 7 anys de viure en EEUU es va casar amb l’estatunidenc Bart Conner, també gimnasta. Podeu veure alguns dels seus exercicis en el següent enllaç:

Yelena Isinbayeva

Aquesta atleta rusa va ser la més important del món. Fou campiona del món i d’Europa en salt amb pèrtiga. Va guanyar dues vegades la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atenas i Pekín. I als de Londres, al 2012, va guanyar la de bronze. D’aquesta manera, es va convertir en la millor esportista d’aquest esport en la seva disciplina. Aquesta atleta ha batut la plusmarca mundial de salt amb pèrtiga femení en un total de 28 ocasions.

Va guanyar-se un lloc als rècords mundials en diverses ocasions. Per exemple, al 2005 va arribar als 5 metres d’alçada, sense deixar opció als seus rivals. Després de estancar-se un temps en el seu progrés va canviar d’entrenador i va tornar a batre el rècord mundial en 3 ocasions al 2008. La seva nova marca va ser 5,05 metres als Jocs Olímpics de Pekín. Al 2009 va a tornar a batre el seu propi rècord al mitin de Zúrich, situant la nova marca en 5,06 metres. Tot i que el seu entrenador afirmava que podia arribar fins als 5,20 m.

Al 2012 va establir el seu últim record amb una plusmarca a pista coberta amb un salt de 5,01 metres.

Isinbayeva es retirà el 13 d’agost de 2013 als mundials d’atletisme a Moscú. El seu millor salt de la temporada fou 4’89 m.

  

Marta Vieira da Silva

Nascuda a Dois Riachos, a l’estat brasiler de Alagoas, aquesta dona s’ha fet un lloc a la història de la dona a l’esport.

Tot i que el futbol és un esport especialment vinculat als homes, Marta Vieira da Silva ha aconseguit consolidar-se com la millor jugadora de futbol femení. A més, molts consideren que té més aptituds futbolístiques que molts homes.

Aquesta dona futbolista va ser elegida com a millor jugadora de l’any per la FIFA cinc vegades consecutives, des de l’any 2006 fins al 2010. Entre els seus trofeus esportius hi trobem les medalles d’or dels Jocs Panamericans 2003 i 2007, la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atenas 2004, un Baló d’Or i una Bota d’Or de la Copa del Món de la FIFA. Aquests trofeus li van acreditar el títol com a màxima golejadora i millor jugadora del certamen.

Marta va marxar de Brasil als 18 anys per jugar a l’equip suec de Umea, on, en la seva primera temporada, va conquistar la Lliga de Campions de la UEFA. Aquesta davantera brasilera va guanyar quatre campionats de lliga amb el club escandinau.

Al 2009, va marxar a EEUU on va estar tres temporades i guanyar dos Lligues. Marta també es va fer amb la Copa de Brasil i la copa Libertadores al mateix any. Amb la selecció brasilera va guanyar dues medalles de plata als Jocs Olímpics d’Atenas 2004 i Pequín 2008.

Finalment va regressar a Suècia en 2012, on va tornar a guanyar la Lliga.