LES DONES I L'ART

JANE AUSTEN (ESCRITORA)

Va néixer a Steventon (1775) i va morir a Winchester (1817), sent la sèptima filla del reverendo George Austen, el pàrroc anglicà de la localitat, i de la seva esposa Cassandra. Va ser una destacada novel·lista britànica que va viure durant el període de la Regència. La ironia que utilitza per fer més còmiques les seves novel·les fa que sigui contada entre els “clàssics” de la novel·la anglesa.

La seva família perteneixia a la burgesia agrària (context en el qual situa totes les seves obres, sempre al voltant del matrimoni del seu protagonista). Se la considera com una escriptora conservadora dintre de l’àmbit acadèmic.

Fins i tot, ha sigut portada al cinema en diferents ocasions, com per exemple, el clàssic “Más fuerte que el orgullo” (1940); una altra fent adaptacions en l’època actual, com “Clueless”, o “Sentido y sensibilidad” (1955), entre d’altres.

L’interès que l’obra de Jane Austen segueix despertant avui dia mostra la vigència del seu pensament i la influència que ha tingut en la literatura posterior. Cal destacar que la seva vida també ha sigut portada al cinema amb la pel·lícula “Becoming Jane” (2007). 

Entre 1782 i 1784, los Austen van fer representacions teatrals en la rectoria de Steventon. Durant els anys posteriors a 1787, Jane Austen va escriure per al divertiment de la seva família, “Juvenilla”, que inclou diverses parodies de la literatura de l’època que es van recollir posteriorment en tres volums.

Entre 1795 i 1799 va començar a redactar les primeres versions de les novel·les que després es van publicar amb els noms de “Sentido y sensibilidad”, “Orgullo y prejuicio”, “La abadia de Northanger” i “Lady Susan”.

Va tenir un amor juvenil amb Thomas Lefroy quan tenia 20 anys, però no es van poder casar per motius econòmics.

En desembre de 1802 Harris Bigg-Wither va demanar a Jane matrimoni i ella va acceptar. Però, al dia seguent va trencar el compromís i juntament amb la seva mare Cassandra es va marxar a Bath i, tant la mara com la filla, mai es van casar.

VIRGINI WOOLF (ESCRITORA)

Va néixer a 1882 en Londres i va morir al 1941 a Sussex. Va ser una novel·lista, escriptora de cartes, editora, feminista i escriptora de contes. Va ser considerada com una de les més destacades figures del modernisme literari del segle XX.

Durant el període de guerres va ser una figura significativa en la societat literària de Londres i un membre del grup de Bloomsbury. Les seves obres més famoses inclouen les novel·les “La señora Dalloway” (1925), “Al faro” (1927), “Orlando: una biografia” (1928), “Las olas” (1931) i “Una habitación pròpia” (1929).

El seu pare, Leslie Stephen (1832-1904), era també novel·lista, escriptor, biògraf, entre d’altres. La seva mare, Julia Prinsep Jackson (1846-1895), va ser la segona esposa del seu pare, que va néixer a la Índia, filla del Dr. John i Maria Pattle Jackson i més tard es va traslladar a Anglaterra amb la seva mare, on va fer de model pels pintors com Edward Burne-Jones. 

Woolf no va anar a l’escola, sinó que va rebre classes de professors particulars i del seu pare.

Amb la mort de la seva mare el 5 de maig de 1895 i de la seva germana Stella, va patir la seva primera depressió quan tenia tretze anys. I després, més tard, al 1904, la mort del seu pare per càncer va provocar en Woolf un atac alarmant que la van tenir que ingressar. Les seves crisis nervioses i de depressió van estar influenciats pels abusos que ella i la seva germana Vanessa van patir en alguns dels seus germans com George i Gerald Duckworth.

Les circumstàncies exactes no es coneixen ben bé, però es creu que van contribuir al problema psicològic que va patir l’autora, un trastorn bipolar. En el seu text autobiogràfic “A Sketch of the Past”, Woolf va mencionar aquestes dolentes experiències.

Al llarg de la seva vida, es va ver acosada per diaris i malalties associades. I aquesta inestabilitat va influenciar en la seva vida social.

FRIDA KAHLO (PINTORA)

Va néixer el 6 de juliol de 1907 i va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacán. Va ser una pintora mexicana. Va ser la tercera filla del fotògraf alemany Guillermo Kahlo i de la seva segona dona Matilde Calderón, mexicana. Es va casar amb un mexicà Diego Rivera. Va patir una malaltia infantil i un greu accident durant la seva joventut, la qual va causar que estigués durant llargs períodes postrada arribant fins a 32 operacions quirúrgiques. Animada pel seu pare i com a rehabilitació, va practicar diversos esports, com ara, futbol o boxeo, que es consideraven poc usuals en la societat mexicana de la seva època per a una nena.

Va ser bisexual i entre els seus amants estava León Trotski. La seva obra pictòrica gira en relació a la seva biografia i el seu propi patiment. Va ser autora d’unes 200 obres, principalment autoretrats.

La seva obra de “Kahlo” està influenciada pel seu marit i pintor Diego Rivera, amb el que va compartir el seu gust per l’art popular mexica d’arrels indígenes.

Al 1939 va exposar les seves pintures en França acudint a una invitació d’André Bretón. Frida no pintava somnis, sinó la seva pròpia vida. Una de les seves obres seria, per exemple, “Autorretrato - El Marco” es va convertir en el primer quadre d’una artista mexicana al Museu del Louvre. Fins en aquell moment, Frida només havia pintat privadament. Aquesta obra va arribar a la fama i a se reconeguda internacionalment després de la seva mort, a partir de la dècada de 1970,

Aquestes són algunes de les seves obres:

-       Autoretrato con traje de terciopelo, 1926, óleo sobre lienzo.

-       Retrato de Miguel N. Lira, 1927, óleo sobre lienzo.

-       Retrato de Cristina, mi hermana, 1928, óleo sobre madera.

-       El tiempo vuela (autorretrato),1929, óleo sobre fibra dura.

-       Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y Diego Rivera, 1931, óleo sobre lienzo.

-       Henry Ford Hospital o La cama volando, 1932, óleo sobre metal.

-       Autorretrato en la frontera entre México y los Estados Unidos, 1932, óleo sobre metal.

-       Mi nacimiento o Nacimiento, 1932, óleo sobre metal.

-       Allá cuelga mi vestido o New York, 1933, óleo y collage sobre fibra dura.

-       Autorretrato con collar, 1933.

-       Mis abuelos, mis padres y yo, 1936, óleo y témpera sobre metal.

-       Recuerdo El corazón, 1937, óleo sobre metal.

MARIA CALLAS (CANTANTE DE ÓPERA)

El seu nom real és Ana María Cecilia Sofía Kalogeropoúlou, però és coneguda com María Callas. Va néixer a Nueva York el 2 de desembre de 1923 i va morir a París el 16 de setembre de 1977. Va ser una soprana grega nascuda en Estats Units, que es considerada la cantant d’òpera més important del segle XX. Va ser capaç de reviure el “bel canto” en la seva carrera, que va ser anomenada “la Divina”. El seu nom està associat en la memòria col·lectiva a Aristóteles Onassis, el gran amor de la seva vida.

Va ser filla de Evangelia Dimitriadis i George Kalogeropoulos, una parella d’immigrants grecs que van arribar a Estats Units en agost de 1923.

Per la separació dels seus pares, Maria va viatjar a Grècia en 1937 amb la seva mare i germana, agafant el seu cognom original.

Va començar la seva formació en el Conservatori Nacional d’Atenas. Va estudiar amb la soprana Maria Trivella, i després “bel canto” amb Elvira de Hidalgo, que la va formar en la tradició belcanto romàntic italià.  

La relació entre Maria i la seva mare no era molt bona, ja que la pressionava en les classes i parlava amb els professors. A més, mai s’havia sentit estimada per la seva mare.

El debut de Maria va ser en febrer de 1942 en el Teatre Líric Nacional d’Atenes, amb la operata “Boccaccio”. El seu primer èxit el va tenir en agost de 1942 amb “Toscana”, en l’Òpera d’Atenas. Va cantar “Fidelio”, “Tiefland” i “Cavallería rusticana”, en Atenes.

Va mostrar tenir un caràcter molt fort i determinant en les seves decisions, que es va veure en el tracte amb la seva mare i, més tard, amb Aristóteles Onassis.

Maria va conèixer en Nueva York al tenor italià Giovanni Zenatello, director de la Arena de Verona, que la va contractar per cantar “La Gioconda”, de Pondhielli. Va viatjar a italià i és allà on va conèixer al seu primer marit Giovanni Battista Meneghini.

En Bellas Artes, Maria va cantar con Giuseppe Di Stefano “Rigoletto”, “Traviata”, “Bohemia” y “Lucia de Lamermoor”. Junts van grabar 9 Òperes completes: “Rigoletto”, “El Trovador”, “Manon Lescaut”, “Baile de Mascaras”, “La Bohemia”, “Los Puritanos”, “Cavalleria”, “Payasos” i “La Traviata”.