LES DONES I LA POLÍTICA

Hillary Diane Rodham Clinton.

Hillary Clinton va néixer a Chicago el 26 d’octubre de 1947 i es coneguda com a política i advocada dels Estats unitats. A més a més, va ser secretaria de l’estat dels Estats Units, va formar part de la primera administració del president Barack Obama i va ser senadora de l’estat de Nova York des de l’any 2001 fins el 2009.

Clinton va començar a ser coneguda a l’any 1969, quan la gent parlava del discurs que va formular a la seva graduació a Wellesley College. Un cop es va graduar a la facultat de dret de Yale l’any 1973 va començar la seva carrera com advocada. Després d’això, arrel d’un període d’assessoria, es va traslladar a Arkansas l’any 1974 i es va casar amb Bill Clinton el 1975.

Juntament amb el seu marit, Clinton va dirigir un projecte de treball per la reforma del sistema educatiu d’Arkansas, des de l’any 1979 el 1981 i des de 1983 fins a 1992. Dos anys després, va intentar obtenir l’aprovació del Congrés dels EE.UU. per l’assistència sanitària pública, la qual no va donar efectes fins el 1997, quan va crear programes de seguretat per a nens, lleis d’adopcions, entre d’altres.

L’any 2000, Clinton es va traslladar a Nova York, on va ser escollida senadora. Aquest esdeveniment va ser molt important pels Estats Units, ja que abans cap dona havia portat un càrrec públic.

Posteriorment, Obama va guanyar les eleccions i va nombrar a Clinton secretaria de l’Estat. A partir d’aquest fet, ella va instaurar canvis institucionals pels drets de les dones arreu del món, així com va guanyar un rècord de viatges que va realitzar per tot el món per dur a terme el seu càrrec.

Michelle Obama.

Michelle LaVaughn Robinson Obama va néixer el disset de gener de l’any 1964 i es coneguda com advocada dels Estats Units, dona del president actual Barack Obama i fins el moment l’única primera dona afroamericana del seu país en treballar dins de l’àmbit de la política.

Michelle va néixer i va créixer a la zona sud de Chicago i es va graduar a les prestigioses Universitats de Princeton i Harvard. Després d’acabar la seva formació acadèmica, va treballar als despatxos dels advocats Sidley Austin a Chicago, on va conèixer al seu actual marit.

Al llarg de l’any 2007 i 2008 va col·laborar a la campanya presidencial del seu marit i va formular un discurs a la Convenció Nacional Demòcrata l’any 2008. Michelle és mare de dos nenes, Natasha i Malia, i germana de Craig Robinson, l’entrenador d’un equip masculí de bàsquet de la Universitat Estatal d’Oregó.

Un cop es va casar amb el seu marit, Michelle Obama va aprofitar per lluitar per l’obesitat infantil i l’alimentació orgànica, així com és la defensora de la pobresa i la desnutrició. Pel que fa la seva imatge, Obama és una dona molt coneguda per la moda, un model a seguir per la resta de dones dels Estats Units.

Eva Perón.

Maria Eva Duarte de Perón va néixer a Los Toldos (Bons Aires) el 7 de Maig de 1919 i va morir el 26 de Juliol de 1952. Eva Perón es coneguda com actriu i política argentina, qui es va casar amb Juan Domingo Perón a l’any 1945 arrel de convertir-se en president de la Nació Argentina el següent any.

Perón va immigrar a Bons Aires on es va dedicar a l’actuació, aconseguint un bon nom en el teatre i cinema. A l’any 1943 va ser una de les fundadores de l’Associació Radial Argentina (ARA), on va ser escollida presidenta el següent any. Un any més tard va conèixer al seu marit, en un acte de recaptació de fons per les víctimes del terratrèmol de Sant Joan.

Un altre fet important que va desenvolupar és l’any 1946, quan ja estava casada amb el seu marit, va ser la primera dona argentina en participar activament a la campanya electoral. Un any després va impulsar la sanció de la llei del sufragi femení, un cop aconseguir la igualtat política dels homes i les dones.

L’any 1949 va fundar el Partit Peronista Femení, el qual va presidir fins la seva mort. També, va desenvolupar una amplia acció social amb els grups més pobres d’Argentina, a partir de la Fundació Eva Perón, la qual va construir hospitals, escoles, entre altres institucions. Aquesta mateixa fundació va difondre l’esport entre els nens i nenes als campionats, va donar beques als estudiants, va ajudar a la vivenda de les persones i, en general, va promocionar al col·lectiu femení en diferents àmbits.

A causa del càncer d’úter que va tenir, va morir el 26 de Juliol de l’any 1952, quan només tenia 33 anys. La dictadura cívic-militar va robar el seu cos tres anys més tard, la qual el va ocultar durant disset anys.

A part de tot el que va fer al món de la política, els moviments obrers que va crear, també va escriure dos llibres “La razón de mi vida” i “Mi mensaje”, els anys 1951 i 1952. Perón va ser una dona molt coneguda i reconeguda a Argentina, pel gran nombre d’accions polítiques i socials que va realitzar per tot el país.

Elisabet Cifre.

A mitjans del segle XX, dins dels territoris de la Corona D’Aragó van viure dones laiques anomenades beguines o recluses, les quals no són nombrades dins dels llibres d’història. Aquesta corrent laica va començar a prop del segle XII, quan unes dones van posar en pràctica el seu desig per menar una vida d’espiritualitat en plena llibertat. Aquesta laïcitat va comportar que visquessin independents dels homes, una cita que en aquella època era impensable.

Aquestes dones vivien soles, en petits grups, en comunitats o en els grans beguinatges centreeuropeus. L’espiritualitat de les beguines és individual i solitària, és a dir, busquen la unió amb Déu, un fet que identifiquen amb l’Amor, excloent-hi la intermediació imposada dels clergues.

Dins del món de la docència, es coneix una dona que va ser molt important, Elisabet Cifre, la qual va néixer l’any 1467 a la Palma de Mallorca i va morir el 1542, la vida de la qual basteix ponts entre l’Edat Medieval i l’Edat Moderna. L’any 1510 va fundar una escola anomenada Casa de la Criança.

La dedicació de les beguines a la vida espiritual comportava una projecció en l’àmbit públic. Algunes d’elles eren ajudades econòmicament per persones nobles i burgeses.

Va ser l’acció lliure d’aquestes dones que van aixecar els recels de les jerarques de l’Església, motiu pel qual moltes d’elles van ser perseguides per la Santa Inquisició i algunes van ser cremades a la plaça pública, com Margarida Porete.