JANE AUSTEN (ESCRITORA)
Va néixer a Steventon (1775) i va morir a Winchester (1817), sent la
sèptima filla del reverendo George Austen, el pàrroc anglicà de la localitat, i
de la seva esposa Cassandra. Va ser una destacada novel·lista britànica que va
viure durant el període de la Regència. La ironia que utilitza per fer més
còmiques les seves novel·les fa que sigui contada entre els “clàssics” de la
novel·la anglesa.
La seva família perteneixia a la burgesia agrària (context en el qual
situa totes les seves obres, sempre al voltant del matrimoni del seu
protagonista). Se la considera com una escriptora conservadora dintre de
l’àmbit acadèmic.
Fins i tot, ha sigut portada al cinema en diferents ocasions, com per
exemple, el clàssic “Más fuerte que el orgullo” (1940); una altra fent
adaptacions en l’època actual, com “Clueless”, o “Sentido y sensibilidad”
(1955), entre d’altres.
L’interès que l’obra de Jane Austen segueix despertant avui dia mostra la
vigència del seu pensament i la influència que ha tingut en la literatura
posterior. Cal destacar que la seva vida també ha sigut portada al cinema amb
la pel·lícula “Becoming Jane” (2007).
Entre 1782 i 1784, los Austen van fer representacions teatrals en la
rectoria de Steventon. Durant els anys posteriors a 1787, Jane Austen va
escriure per al divertiment de la seva família, “Juvenilla”, que inclou
diverses parodies de la literatura de l’època que es van recollir posteriorment
en tres volums.
Entre 1795 i 1799 va començar a redactar les primeres versions de les
novel·les que després es van publicar amb els noms de “Sentido y sensibilidad”,
“Orgullo y prejuicio”, “La abadia de Northanger” i “Lady Susan”.
Va tenir un amor juvenil amb Thomas Lefroy quan tenia 20 anys, però no es
van poder casar per motius econòmics.
En desembre de 1802 Harris Bigg-Wither va demanar a Jane matrimoni i ella
va acceptar. Però, al dia seguent va trencar el compromís i juntament amb la
seva mare Cassandra es va marxar a Bath i, tant la mara com la filla, mai es
van casar.
VIRGINI WOOLF (ESCRITORA)
Va néixer a 1882 en
Londres i va morir al 1941 a Sussex. Va ser una novel·lista, escriptora de
cartes, editora, feminista i escriptora de contes. Va ser considerada com una
de les més destacades figures del modernisme literari del segle XX.
Durant el període de guerres va ser una figura significativa en la
societat literària de Londres i un membre del grup de Bloomsbury. Les seves
obres més famoses inclouen les novel·les “La señora Dalloway” (1925), “Al faro”
(1927), “Orlando: una biografia” (1928), “Las olas” (1931) i “Una habitación
pròpia” (1929).
El seu pare, Leslie Stephen (1832-1904), era també novel·lista,
escriptor, biògraf, entre d’altres. La seva mare, Julia Prinsep Jackson
(1846-1895), va ser la segona esposa del seu pare, que va néixer a la Índia,
filla del Dr. John i Maria Pattle Jackson i més tard es va traslladar a Anglaterra
amb la seva mare, on va fer de model pels pintors com Edward Burne-Jones.
Woolf no va anar a l’escola, sinó que va rebre classes de professors
particulars i del seu pare.
Amb la mort de la seva mare el 5 de maig de 1895 i de la seva germana
Stella, va patir la seva primera depressió quan tenia tretze anys. I després,
més tard, al 1904, la mort del seu pare per càncer va provocar en Woolf un atac
alarmant que la van tenir que ingressar. Les seves crisis nervioses i de
depressió van estar influenciats pels abusos que ella i la seva germana Vanessa
van patir en alguns dels seus germans com George i Gerald Duckworth.
Les circumstàncies exactes no es coneixen ben bé, però es creu que van
contribuir al problema psicològic que va patir l’autora, un trastorn bipolar. En
el seu text autobiogràfic “A Sketch of the Past”, Woolf va mencionar aquestes
dolentes experiències.
Al llarg de la seva vida, es va ver acosada per
diaris i malalties associades. I aquesta inestabilitat va influenciar en la
seva vida social.
FRIDA KAHLO (PINTORA)
Va néixer el 6 de juliol
de 1907 i va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacán. Va ser una pintora
mexicana. Va ser la tercera filla del fotògraf alemany Guillermo Kahlo i de la
seva segona dona Matilde Calderón, mexicana. Es va casar amb un mexicà Diego
Rivera. Va patir una malaltia infantil i un greu accident durant la seva joventut,
la qual va causar que estigués durant llargs períodes postrada arribant fins a
32 operacions quirúrgiques. Animada pel seu pare i com a rehabilitació, va
practicar diversos esports, com ara, futbol o boxeo, que es consideraven poc
usuals en la societat mexicana de la seva època per a una nena.
Va ser bisexual i entre els seus amants estava León Trotski. La seva obra
pictòrica gira en relació a la seva biografia i el seu propi patiment. Va ser
autora d’unes 200 obres, principalment autoretrats.
La seva obra de “Kahlo” està influenciada pel seu marit i pintor Diego
Rivera, amb el que va compartir el seu gust per l’art popular mexica d’arrels indígenes.
Al 1939 va exposar les seves pintures en França acudint a una invitació
d’André Bretón. Frida no pintava somnis, sinó la seva pròpia vida. Una de les
seves obres seria, per exemple, “Autorretrato - El Marco” es va convertir en el
primer quadre d’una artista mexicana al Museu del Louvre. Fins en aquell
moment, Frida només havia pintat privadament. Aquesta obra va arribar a la fama
i a se reconeguda internacionalment després de la seva mort, a partir de la
dècada de 1970,
Aquestes són algunes de les seves obres:
-
Autoretrato con traje de
terciopelo, 1926, óleo sobre lienzo.
-
Retrato de Miguel N. Lira, 1927, óleo sobre
lienzo.
-
Retrato de Cristina, mi hermana, 1928, óleo
sobre madera.
-
El tiempo vuela (autorretrato),1929,
óleo sobre fibra dura.
-
Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y Diego Rivera,
1931, óleo sobre lienzo.
-
Henry Ford Hospital o La cama volando, 1932, óleo
sobre metal.
-
Autorretrato en la frontera entre México y
los Estados Unidos, 1932, óleo sobre metal.
-
Mi nacimiento o Nacimiento, 1932, óleo sobre
metal.
-
Allá cuelga mi vestido o New York, 1933,
óleo y collage sobre fibra dura.
-
Autorretrato con collar,
1933.
-
Mis abuelos, mis padres y yo, 1936, óleo y
témpera sobre metal.
-
Recuerdo El corazón, 1937,
óleo sobre metal.
MARIA CALLAS (CANTANTE DE ÓPERA)
El seu nom real és Ana
María Cecilia Sofía
Kalogeropoúlou, però és coneguda com María Callas. Va néixer a Nueva York el 2
de desembre de 1923 i va morir a París el 16 de setembre de 1977. Va ser una
soprana grega nascuda en Estats Units, que es considerada la cantant d’òpera
més important del segle XX. Va ser capaç de reviure el “bel canto” en la seva
carrera, que va ser anomenada “la Divina”. El seu nom està associat en la
memòria col·lectiva a Aristóteles Onassis, el gran amor de la seva vida.
Va
ser filla de Evangelia Dimitriadis i George Kalogeropoulos, una parella
d’immigrants grecs que van arribar a Estats Units en agost de 1923.
Per
la separació dels seus pares, Maria va viatjar a Grècia en 1937 amb la seva
mare i germana, agafant el seu cognom original.
Va
començar la seva formació en el Conservatori Nacional d’Atenas. Va estudiar amb
la soprana Maria Trivella, i després “bel canto” amb Elvira de Hidalgo, que la
va formar en la tradició belcanto romàntic italià.
La
relació entre Maria i la seva mare no era molt bona, ja que la pressionava en
les classes i parlava amb els professors. A més, mai s’havia sentit estimada
per la seva mare.
El
debut de Maria va ser en febrer de 1942 en el Teatre Líric Nacional d’Atenes,
amb la operata “Boccaccio”. El seu primer èxit el va tenir en agost de 1942 amb
“Toscana”, en l’Òpera d’Atenas. Va cantar “Fidelio”, “Tiefland” i “Cavallería
rusticana”, en Atenes.
Va
mostrar tenir un caràcter molt fort i determinant en les seves decisions, que
es va veure en el tracte amb la seva mare i, més tard, amb Aristóteles Onassis.
Maria
va conèixer en Nueva York al tenor italià Giovanni Zenatello, director de la
Arena de Verona, que la va contractar per cantar “La Gioconda”, de Pondhielli.
Va viatjar a italià i és allà on va conèixer al seu primer marit Giovanni
Battista Meneghini.
En
Bellas Artes, Maria va cantar con Giuseppe Di Stefano “Rigoletto”, “Traviata”,
“Bohemia” y “Lucia de Lamermoor”. Junts van grabar 9 Òperes completes:
“Rigoletto”, “El Trovador”, “Manon Lescaut”, “Baile de Mascaras”, “La Bohemia”,
“Los Puritanos”, “Cavalleria”, “Payasos” i “La Traviata”.
.jpg)
.jpg)